Article. Ús de la videovigilància laboral per a acreditar un acomiadament disciplinari

És cert que les empreses poden destinar els seus sistemes de videovigilància al control laboral, doncs, es troben emparats en l’article 20 de l’Estatut dels Treballadors, però també és ben cert, que aquest control ha de respectar en tot moment els drets inherents (intimitat, imatge, honor i protecció de dades) a la captura d’imatges per ser una dada de caràcter personal.

Els nostres tribunals han anat canviant de criteri sobre la necessitat d’informació als treballadors  de l’instal·lació de càmeres de videovigilància amb la finalitat d’utilitzar aquestes gravacions per a l’aplicació del règim disciplinari.
Ara bé, l’última sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans de 9 de gener de 2018, (que analitza el contingut del nou Reglament Europeu de Protecció de Dades) ha corregit als tribunals espanyols, recalcant que és necessari informar als treballadors de la presència de les càmeres de seguretat en el treball de”modo expreso, preciso e inequivoco” (obligació ,aquesta, que ja es trobava regulada en l’article 5 de l’antiga LOPD). Dit això, i de manera no gaire encertada, la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) estableix en el seu article 22.4 quan es donarà per complert el mencionat deure d’informació “El deber de información previsto en el Reglamento (UE) 2016/679 se entenderá cumplido mediante la colocación de un dispositivo informativo en lugar suficientemente visible...” Això pot portar a l’error d’entendre que amb la simple col·locació de cartelleria exterior, és suficient per  complir amb el deure d’informació  que requereix el reglament europeu. Més aviat, només resultarà suficient quan els treballador, també, hagi estat prèviament informat (de manera escrita o per mitjans electrònics) del possible tractament de les imatges per el control laboral.
Per resumir, doncs, com es donaria compliment aquest deure d’informació exigible, farem menció a una recent i molt clara sentència, segons el nostre parer, del Jutjat Social de Pamplona d’11 de març de 2019, que té en compte la jurisprudència del TEDH sobre aquesta matèria, i el propi Reglament General de Protecció de Dades, i que per cert, torna a la doctrina del Tribunal Constitucional assenyalada en la STC 29/2013 d’11 de febrer del 2013, declara que “Para que la prueba de las grabaciones sea válida en sede judicial debe cumplir el deber de informar previamente a los trabajadores de la instalación de las camáras de vigilancia y de la concreta finalidad del sistema instalado. Ello incluye informar si las imágenes se pueden utilizar por el empleador con la finalidad sancionadora si se captan incumplimientos laborales de los trabajadores”.
En definitiva, l’incompliment del deure d’informar sobre la concreta finalitat de les càmeres pot suposar la vulneració dels drets fonamentals del treballador i en conseqüència la il·licitud de la prova conduint a l’aplicació de l’article 55 de l’Estatut dels Treballadors, en el qual s’estableix la qualificació de nul·litat de l’acomiadament quan aquest es produeixi amb violació de drets fonamentals. I tot això, encara que la LOPD, de manera poc afortunada, estableixi que és suficient amb la mera col·locació del distintiu informatiu quan ja hem analitzat que, també, és requisit imprescindible, informar de la possible aplicació del règim sancionador, en cas d’infraccions laborals detectades per les càmeres de videovigilància.